Es impossible, despres de 17 anys vivint en i per tu, deixar de fer-ho. El papa va agafar la guitarra despres de mesos i va fer la melodia...poc a poc va sorgir la lletra, en paraules teues, i amb tot el de bonic que et diuen els amics, hem fet la lletra. Un cop acabada,  els dos ens vam mirar i amb un somriure ens vam dir..."si, li agradaria a Vidal!!" T'estimem xato!

Live the limits, live the life...VXTV

Live the limits, live the life...VXTV

9 gener...17 anys...

Nana per tu, Vidal....

Per tu ploro

Tu, sempre tu...

"Being optimistic about the difficulties is not to dream.............
live the limits, live the life!" Vidal

Unes mans grans, suaus i aspres a la vegada per la teua passió de baixar en bicicleta per qualsevol drecera impossible; encara de xiquet per a ta mare i ja d'home per a ton pare, d'encaixada forta i serena, decidida, com la teua manera d'encarar la vida. El cos, prim i musculat, llaurat per l'exercici físic. El cabells, tirant a ros però sense ser ho del tot, emmarquen uns ulls color ametlla, expressius, atents, per no perdre's res del seu voltant i, allà al mig, eclipsant-ho tot, el teu somriure... franc, desarmant, que esvaeix qualsevol tristor, que fa que t'estimen, que et diu que t'estima, que estima la vida.

Vital, valent, dolç, amic, fill, apassionat, divertit, pura vida, aprofitant cada instant.Tothom recorda el teu somriure, les teues ganes de viure, la teua alegria. Has sigut un regal, i encara que hi ha alguna cosa que no encaixa, perquè els regals no es trauen, sentim que no te n’has anat.

Ser feliç és estimar i sentir-se estimat i per això, Gràcies Vidal, per estimar molt. Gràcies a tothom, l'heu estimat molt.

DH.....a full!

Felicitat...

Va per tu